29

abr 2021

Un 28 abril pel dret fonamental a la seguretat i la salut en el treball

29 de Abril de 2021. Daniel Patiño

El lema triat per l’Organització Internacional del Treball (OIT) pel Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball es centra a avançar-se a les crisis, preparar-se i respondre. La primera qüestió radica en si governs i organitzacions de persones treballadores estan preparades per poder preveure les crisis, o dit d’una altra manera, si podem analitzar i corregir les errades anteriors per no tornar-hi a caure o podem transformar el sistema per als desafiaments del món del treball.


Basant-nos en el coneixement empíric durant la pandèmia, durant els episodis extrems que són conseqüència del canvi climàtic o de pretèrites crisis financeres, la resposta més probable a la segona i tercera qüestió semblaria distar molt de ser satisfactòria per a les persones més vulnerables que, a la vista de les dades, conformen la majoria social.

Certament, les mesures normatives implantades per donar resposta als demolidors estralls de la pandèmia han virat substancialment al país, tant en la protecció de l’ocupació com en seguretat i salut en el treball. Tanmateix, la suficiència d’elles manté un equilibri molt fràgil, atenent la situació de feblesa dels mitjans sanitaris per a donar resposta a la intensitat i duració de la pandèmia. Però també perquè els mitjans d’actuació davant el contagi des de les empreses s’afegeixen a una llarga llista d’incompliments de la llei de prevenció de riscos laborals que atacaven directament la seua eficàcia.

Al País Valencià, el compliment documental de les obligacions preventives al centre de treball es porta al peu de la lletra, però és això de veres i eficaç? 73 persones moriren i 48.905 patiren danys com a conseqüència d’accidents de treball durant un any amb una caiguda d’activitat mai abans vista. Tenint en compte que no s’arreplega un infraregistre tan important d’incapacitats temporals provocades per la covid. Eixes xifres que, des de CCOO PV ens neguem a assumir i interioritzar com a normals, ens provoquen ràbia i indignació. La mateixa amb la qual rebutgem la immunització de sentir diàriament la mort de centenars de persones per contagi del virus. Per tant, es constata molt adequada la pretensió de la Confederació Sindical Internacional de considerar la seguretat i salut en el treball com a dret fonamental.

La prevenció de riscos laborals no termina en l’eixida de l’empresa i la salut pública no ho fa en l’entrada a la feina. Exigim l’adopció d’una norma internacional que puge la protecció del dret a una protecció a la vida dins i fora del treball, a una vigilància constant que previnga les malalties professionals que s’agreugen durant anys, com per exemple els diferents tipus de càncer contrets com a conseqüència del desenvolupament del treball, o l’especial cura de la salut mental, tan durament colpejada el darrer any. Però també la reparació, per això, conjuntament amb associacions de víctimes reclamem l’aprovació urgent al Congrés dels Diputats del fons de compensació per a les víctimes de l’amiant, per a les famílies i entorns que, per exercir els seus drets, es veuen dins d’eterns procediments judicials amb una gran incertesa i insuficiència a depurar totes les responsabilitats per la més que habitual situació d’empreses ja tancades.

El fet d’invertir en sistemes resilients de seguretat i salut en el treball pels diferents governs autonòmics i l’estatal és donar resposta a la classe treballadora durament colpejada. Però també ho és el necessari canvi de cultura empresarial d’integrar la cultura preventiva en tot el procés productiu, deixant de banda la consideració de la prevenció de riscos com a despesa del que afirmem que és una inversió i, a més, redunda més enllà dels comptes empresarials.

Estem vivint un canvi d’era provocat per l’acceleració dels processos de la digitalització i del canvi climàtic. Tenim l’oportunitat d’enfortir el sistema de seguretat i salut en el treball amb la integració de la perspectiva de gènere i l’atenció a la diversitat de la societat, així com els riscos als quals s’exposa. Això no és un clàssic i reviscolat conflicte d’interessos, ens hi va la vida.

Entradas relacionadas

Últimas entradas