9

mar 2022

I després diran que no patim discriminacions

9 de Marzo de 2022. Cloti Iborra

Un altre 8 de març i, malgrat els innegables avanços, persisteixen les bretxes de gènere al món laboral. Són múltiples els factors que determinen aquestes desigualtats, que tenen un caràcter estructural. A banda de voler compartir les dades que demostren les discriminacions que patim les dones, també pretenc fer una crida per exigir més polítiques d’igualtat. Necessitem del compromís i la solidaritat de totes i tots per combatre el negacionisme d’una part menuda, però escandalosa, de la societat.


Segons l’Informe de bretxa salarial al País Valencia de CCOO PV tenim un 21,2 % de diferència entre els ingressos mitjans de dones i homes, cosa que suposa una diferència salarial anual de 5.185 euros menys que els homes. Uns dels factors que influeixen en la configuració de la bretxa és la jornada: el 76,7 % dels contractes a temps parcial estan ocupats per dones, en la majoria dels casos de manera involuntària. Els complements salarials també expliquen el 42 % d’aquesta bretxa, que s’atorguen en molts casos amb criteris discrecionals i retribueixen aspectes masculinitzats com la disponibilitat, la nocturnitat o les hores extres. Un altre factor decisiu és l’escassa valoració i remuneració dels llocs de treball feminitzats, en especial el de cures.

Són sols algunes pinzellades del nostre mercat de treball, que també influeixen en la generació de les desigualtats futures: la bretxa de les pensions arriba al 33,6 %. Aquestes dades han de servir per a combatre els discursos negacionistes i antifeministes de la ultradreta i per seguir treballant en la seua eliminació.

Les mesures acordades en el diàleg social poden ajudar a corregir les desigualtats que afecten les dones. L’augment del salari mínim a 1.000 euros enguany beneficiarà en el País Valencià unes 195.100 persones, de les quals el 52,6 % són dones. La reforma laboral també té una afectació important, atés que limita la temporalitat, elimina el contracte d’obra o servei (un 30 % de les dones contractades ho són amb aquesta modalitat) i atalla la precarietat en el sector públic, en el qual es troben el 21,9 % de les dones ocupades. La norma evita que en contractes i subcontractes, amb ocupacions feminitzades, es rebaixen els salaris i les condicions mínimes.

A partir del 7 de març, més de 2.500 empreses al nostre territori han de tindre obligatòriament un pla d’igualtat, una eina que permet identificar les desigualtats en les empreses i corregir-les.

Aquestes són algunes mesures que ja estan en marxa i que esperem que incidisquen en la reducció de la bretxa salarial. Unes mesures que s’han de combinar amb serveis públics que garatisquen una atenció a la infància, la vellesa i la dependència; és necessari que les administracions assumisquen l’obligació de garantir el dret de les persones a ser cuidades.

Estem en el camí, però tenim molt a fer. Seguirem treballant en el diàleg social, en la negociació col·lectiva i al carrer, participant de les mobilitzacions del moviment feminista.

Entradas relacionadas

Últimas entradas